Ha tornat a anar al curandero, amb la iaia fins al carrer Nou de Valldaura. Una porta vidriada dona directament a fora, a peu pla. A dins, una sala amb cadires, per a l’espera. En Joanet de les Pleures visita a l’habitació del costat. És un home meditatiu, seriós. Cura l’espatllat. Li estira els braços i en ajuntar-los són desiguals. En Joanet de les Pleures es concentra, diu oracions i li fa creus per tot el cos. I, en tornar a apropar les extremitats, ja tenen la mateixa mida. Li comenta que ell i tota la família, ara, estan curats de l’espatllat. Quan es va fer mal al peu, el van portar amb en Mauricet de la Culla, Escodines enllà. Li va posar l’os a lloc i li va embenar. A ell li confien la trencadura d’ossos. El tracte amb els curanderos li és ben familiar. Prop de casa hi vivia el curandero del Pujolet i es veu que fa calés; té una fàbrica de galetes al mig de Manresa, al Passeig.