Als dotze anys vaig anar a estudiar a Manresa el Peritatge Mercantil que es cursava a l’acadèmia Central, centre que dirigia el seu propietari el mestre Antoni Massegú. També s’hi feien classes de cultura general, batxillerat i peritatge industrial.
El centre estava situat al començament del carrer de Sant Miquel, en un primer pis. Dues aules tenien una vista esplèndida de la Plaça Major amb l’edifici de la Casa de la Ciutat al fons. Als matins la plaça estava plena de parades del mercat de “les pageses”. Als baixos de l’edifici de l’acadèmia hi havia una botiga de queviures, que a fora la vorera hi tenien exposats barrils d’olives. Quan feia bon temps, i les finestres estaven obertes, alguns alumnes ho aprofitaven per demostrar les seves habilitats tirant els guixos cap a dins els barrils.
El curs 1956-1957, un grup de professors i alumnes de batxillerat i peritatge mercantil vàrem organitzar una excursió a Montserrat. Durant uns mesos, cada setmana pagàvem cinc pessetes (un duro), i així de mica en mica vam finançar la sortida i com que tothom ho tenia pagat, ningú va fallar. Era el dia 31 de març del 1957. Els tres professors implicats en l’excursió eren Celdoni Sala, Elies Serra i Joan Descals. Tots, després han destacat professionalment, encara que només el santfruitosenc Joan Descals, dins el camp de l’ensenyament –diputat i director general-, mentre que en Sala fou economista i secretari general de la Federació d’Empresaris de Manresa, i en Serra, va entrar al cos de bombers de la Diputació i després de la Generalitat, on va exercir importants càrrecs directius.
Entre els alumnes hi havia els santfruitosencs Jaume Noguera i Marcel Batanés, que estudiaven batxillerat, i que aleshores destacaven com a joves futbolistes al Nàstic i al Manresa. Tots gaudírem d’una jornada inoblidable visitant el monestir i recorrent els paratges montserratins.
