La importància d’aplegar i divulgar fotografies i curtmetratges antics de Manresa
(Publicat al diari Regió7, el 25/1/1997)
Setmanes enrere i dins els actes commemoratius del centenari de l’arribada del cinema a la nostra ciutat vam tenir la sort de contemplar, a la seu de la Fundació Caixa Manresa, uns curtmetratges excepcionals corresponents a la Manresa del primer terç de segle.
Dels documentals exhibits, n’hi havia un que és una autèntica perla. Es titula “Lliurament de les corbates a les històriques banderes del Bruc” i ens mostra unes imatges captivadores dels diversos actes que se celebraren el 25 de maig de 1929, presidits pels reis d’Espanya; la missa de campanya, l’homenatge a la bandera, la desfilada militar… escenes protagonitzades per una gernació d’autoritats civils, militars i religioses i un públic nombrós. Tanmateix, la sorpresa més extraordinària ens la reserven els últims metres del cel·luloide, un tràveling que es recrea ensenyant-nos el Passeig de cap a cap, amb els seus edificis guarnits amb domassos (hi ha una panoràmica encisadora del Casino) i una multitud de manresans que participen en una batalla de flors, típica de l’època.
Aquestes estampes de la Manresa dels anys 20 i 30, del seu paisatge i de la seva gent, ens proporcionen una multitud de detalls d’un gran interès històric, urbanístic, costumista, social i cultural. Aquests documentals (i també moltes de les fotografies i clixés antics de Manresa) són testimonis molt valuosos que ens ajuden a reconstruir la nostra història col·lectiva. I aquest és un dels motius principals d’aquestes ratlles: cal fer els possibles perquè els originals (o còpies d’excel·lent qualitat) enriqueixin el fons d’imatges de l’Arxiu Històric de la Ciutat, dipositari permanent de la memòria històrica local. Però, a més a més, cal divulgar massivament aquest materials, per tal que les escoles, les biblioteques, els centres cívics i tots els ciutadans interessats puguin obtenir-ne una còpia en vídeo i així puguin gaudir de la bellesa, de la màgia i de la informació documental d’aquestes imatges històriques.
Justament la Generalitat de Catalunya pensa dur a terme de manera imminent una campanya de recuperació del patrimoni cinematogràfic. També a Manresa caldria fer un gran esforç per recuperar, agrupar i divulgar aquelles imatges (fixes o en moviment) que siguin d’interès per a la ciutat, tant les que es troben en arxius i col·leccions públiques i privades com les que perillen de desaparèixer o de malmetre’s.
Forçosament cal esmentar, en aquest sentit, el treball de recerca de curtmetratges antics que, des de fa temps, està portant a terme el grup d’Història Local i Vídeo, adscrit al Centre d’Estudis del Bages i impulsat especialment per Margot Vila, Àngel López i Francesc Rubí. És una tasca que comença a donar fruits i que caldria que trobés un ferm suport institucional.
Aquelles persones que tenen fotografies, clixés o films antics de Manresa han de saber que aquest material pot ser molt útil per conèixer i divulgar la història (especialment a les escoles) i que faran un gran servei a la ciutat si ho fan saber a l’Arxiu Històric de la Ciutat, on se’n farà una còpia, es catalogarà, es conservarà amb les condicions tècniques adequades i es posarà a la disposició dels estudiosos i de la ciutat en general. Aquestes imatges són una part del nostre patrimoni i convé difondre-les a bastament, perquè les generacions actuals i les que ens seguiran coneguin molt més el passat i, per tant, el present de la seva ciutat.
Joaquim Aloy
