Notice: Function _load_textdomain_just_in_time was called incorrectly. Translation loading for the pods domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /var/www/vhosts/memoriacat.click/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 6121
Homenatge als manresans morts a Mauthausen i Gusen – Joaquim Amat-Piniella
Notice: Undefined variable: shortcode_output in /var/www/vhosts/memoriacat.click/httpdocs/wp-content/plugins/multisite-banner/multisite-banner.php on line 149

Homenatge als manresans morts a Mauthausen i Gusen

Dades:  07/05/2005

“El Pou de la Gallina”

Gusen
En el 60è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, un grup de persones de la Catalunya central reten un senzill homenatge als manresans morts a Mauthausen i Gusen. Dels 13 manresans morts en camps nazis, 3 van morir a Mauthausen i 10 a Gusen. L’homenatge va consistir en una ofrena floral i una lectura de textos dels manresans deportats Jacint Carrió i Joaquim Amat-Piniella.

(Foto: Josep Maria Cabané).
Gusen, 7-5-2005: Moment de l’homenatge. D’esquerra a dreta: Rosa Toran (Amical de Mauthausen), Jordi Pons, Manel Gómez, Laura Casaponsa (llegint) i Joaquim Aloy. No apareixen a la foto Jorge Caballero i Anna Gabriel. Al darrere de Laura Casaponsa, el conseller de Relacions Institucionals Joan Saura.

 

Gusen, 7-5-2005: Les cinc roses que els membres de l’expedició van dipositar a la placa dedicada als manresans que Jacint Carrió va posar-hi el 1985 i que diu: “Als manresans morts per la llibertat a Gusen i Mauthausen. Us recorden familiars i companys. 6-5-1985”.

(Foto: Josep Maria Cabané).
Es van posar cinc roses en record del moment de l’alliberament del camp, que Jacint Carrió en les seves memòries explica així: “Faltaven cinc minuts per a les cinc de la tarda del dia 5 de maig (el cinquè mes del calendari) del 1945 quan van arribar els aliats al camp de Gusen. Sempre he recordat aquesta data; per a mi va ser un moment màgic, carregat de cincs. Soldats americans van obrir les portes. Un oficial es va enfilar dalt d’una de les torres i va deixar caure la metralladora que hi havia hagut instal·lada des del 1941. “Som lliures, som lliures”. Va ser just en aquell moment que vam sentir-nos lliures. Lliures de la mort, però sobretot de la por i del terror”.

Joaquim Amat-Piniella