“Era molt fàcil contagiar-nos de qualsevol malaltia: tuberculosi, hepatitis, sífilis, sarna i tot tipus de paràsits.”
“Cada dia morien companyes de pulmonia, de disenteria, de tuberculosi, etcètera.”
“Es va desencadenar una forta epidèmia de tifus que va delmar mitja presó. Com a mesura preventiva, ja que no es podia fer aïllament, van intentar vacunar tothom, però ho van fer tard i malament i encara van morir més dones. Hi havia molt mala praxi i la transmissió es feia a través de les agulles, que estaven mal esterilitzades.”
“Un hivern vaig agafar unes angines infectades i m’ofegava. Estava a quaranta de febre i no podia parlar. Vaig anar a la infermeria i el metge va ordenar a la monja que em quedés al llit i em donés alguna cosa per fer baixar la febre, però així que el metge va marxar, la monja em va dir: “Tú, levántate y vete al patio, que no tienes nada”. Tremolant, vaig haver de sortir al pati, ple de bassals d’aigua i amb un fred horrorós. Sort que unes companyes em van deixar les seves flassades per tapar-me i van subornar unes preses de la cuina perquè ens donessin aigua calenta i sal per fer gàrgares. Va ser un miracle que no em morís.”
“Les dones passaven el dia al pati ocupades a treure’s els polls amb una pinta espessa, o gratant-se la pell, plenes de sarna.”
