Des d’avui, l’espai “records personals” de www.memoria.cat incorpora la veu de tres manresans més: Josep Maria Massegú i Bruguera, Francesc Serra Feu i Joan Vilamala i Terricabres.
Josep Ma. Massegú i Bruguera (Manresa, 1942). Dibuixant, pintor, mestre, que ha participat activament en ambients a l’entorn de l’Art i la Cultura: Cercle Artístic, Art Viu, Grup 13, Quaderns de Taller… La seva secció d’articles es titula “retalls de memòria” i avui ens parla de l’Acadèmia de l’Estanislau Vilajosana i del moviment artístic generat aquells anys.
Francesc Serra Feu (Caldes de Montbui 1938). Va viure la seva infància i joventut a Manresa on es va vincular amb l’escoltisme local i comarcal. A principis dels 70s per raons professionals -és enginyer tècnic- es va trasl·ladar a Sant Cugat del Vallès on ha estat actiu en moviments culturals, associatius i polítics. La seva secció es titula “Observant la vida” i en el seu primer article se situa al balcó de casa seva, a l’actual carrer de Martí i Julià, per explicar-nos records d’infantesa.
Joan Vilamala i Terricabres (Folgueroles, 1949). És cantant, compositor, historiador, verdaguerista, estudiós de l’obra dels escultors Pujol, escriptor, professor i autor de més de 300 auques. Al primer dels seus articles dels “Fragments d’unes memòries inèdites” ens parla de la Manresa que va descobrir el curs 1972/1973 quan es va traslladar de Folgueroles al barri Mion-Puigberenguer amb la seva guitarra i la seva experiència i què li va suposar aquest canvi a tots nivells.
Trobareu els articles dels diferents col·laboradors en aquest apartat: https://memoriacat.click/records-personals. Cada nou article es dona a conèixer a través del Facebook i el Twitter de la nostra Associació.
També hi trobareu escrits de Josep Maria Bertran Teixidor, Xavier Domènech Sala, Josep Fuentes Ribas, Juli Grandia Cortina, Ramon Majó Lluch i Ignasi Perramon i Carrió.
Una fotografia antiga de l’actual carrer de Martí i Julià (aleshores denominat “Víctor Pradera”). Al fons, la plaça de Catalunya. Segons Francesc Serra: “passat el carrer dels Tres Roures, tot eren horts, que vorejàvem seguint un camí estret”.
