Warning: A non-numeric value encountered in /var/www/vhosts/memoriacat.click/httpdocs/wp-content/plugins/justified-image-grid/justified-image-grid-core.php on line 13716
El web Correspondència inèdita de Lluís Companys, Pau Casals i altres personalitats catalanes (Fons Jaume Creus i Ventura) -que vam publicar l’any 2011 amb cartes inèdites del president Lluís Companys, Enric Pérez Farràs, Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Alavedra i altres polítics i intel·lectuals republicans- s’enriqueix ara amb 26 cartes i targes postals inèdites de les personalitats següents: vuit cartes del president Josep Irla; dues de Joaquim de Camps i Arboix, Emili Granier i Josep Guarner, i una de Pau Casals, Carme Ballester, Manuel Companys, Antoni Rovira i Virgili, Heribert Barrera, Enric Pérez Farràs, Carles Cardó, Vicenç Guarner, Miquel Guinart, Artemi Aiguader, Emili Mira i d’un membre de Galeuzca.
Són epístoles procedents de la correspondència que aquestes personalitats van mantenir amb el polític i industrial Jaume Creus i Ventura, del qual publiquem nou cartes més. En total, doncs 35 missives.
Totes les cartes van ser escrites a l’exili (Montpeller, Cogolin, Vernet, Foix, Tolosa, Marsella, Perpinyà, Prada de Conflent, Seta, París, Londres, Mèxic, Casablanca…), la majoria entre els anys 1939 i 1947. És una correspondència que reflecteix la diàspora, els neguits i les angoixes dels catalans exiliats, però també l’anhel de poder tornar aviat a Catalunya, anhel que quedaria frustrat quan les potències aliades van decidir mantenir Franco en el poder.
De tot el conjunt, en destaquen unes paraules del president Irla escrites poc abans i poc després del final de la Segona Guerra Mundial, en què insisteix especialment en la necessitat de la unitat de tots els catalans:
Josep Irla (Cogolin, 18 d’octubre de 1944)
«Mentre les armes lluitin encara per la llibertat dels pobles oprimits, no seríem dignes de Catalunya si no féssim tots els esforços per a unir-nos i poder exigir al seu dia –no molt llunyà- la seva llibertat usurpada per la força feixista espanyola.»
Josep Irla (Cogolin, 29 de desembre de 1944)
“¡L’any nou [!]: aquest 45 és ple d’esperança per a els catalans, tant els que enyorem la nostre terra, com els que sofreixen allà baix. Que aquesta esperança sigui una realitat per a Catalunya, amb les seves llibertats, i per a el món enter, una pau duradera que porti la tranquilitat a tota la humanitat.”
Josep Irla (Cogolin, 18 de maig de 1945)
“tinc absoluta confiança amb la comprensió de tots els catalans per a arribar a l’unió de tots i actuar amb el seny que la situació de Catalunya requereix per a poguer retornar ben aviat a la Pàtria enyorada.»
Hem transcrit totes les cartes i targetes postals per facilitar-ne la comprensió. També hi trobareu una selecció dels fragments més significatius.
D’altra banda, la tarja que Carme Ballester va enviar a Jaume Creus des de París va acompanyada d’una imatge de l’antiga tomba del president Lluís Companys al cementiri de Montjuïc i d’una fitxa amb les referències del nínxol on fou inhumat després del seu afusellament.
També publiquem algunes fotografies i fins i tot la imatge d’una banderola de recordatori de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona que va rebre a casa seva Jaume Creus acompanyada d’una nota anònima que deia “para que recuerde el 18 de Julio”.
Una part de les cartes que ara fem públiques van ser facilitades a www.memoria.cat per Lluís Willaert, amic personal de Jaume Creus. Actualment es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Les altres es troben a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, al fons Esteve Albert i Corp. Va ser l’artista i escriptor Víctor Castells i Benosa (Barcelona, 1928-2018) qui ens informà de l’amistat entre Esteve Albert i Jaume Creus i de l’existència d’aquest fons a l’arxiu de Sort. El nostre agraïment a Lluís Willaert i Víctor Castells.
Us recordem que en aquest web ja vam publicar el testimoni escrit de Jaume Creus sobre la proclamació de la República (Francesc Macià es trobava precisament a casa seva quan s’assabentà que Companys havia proclamat la República); una crònica de Joan Alavedra sobre la mort de Macià (en què explica la negativa del bisbe Irurita a enviar capellans a la vetlla del President), i un document en què narra la primera vegada que Pau Casals va interpretar “El cant dels ocells”. També diverses fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, a Perpinyà (el 1942) i de l’homenatge a Pompeu Fabra, celebrat a Prada (el 1948).
L’adreça del web que aplega tot aquest conjunt de documents (els publicats el 2011 i els publicats ara) és:
Els autors del web són Josep Alert i Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
