Mazargues 4 Maig 1941.
Estimat amic Ventura: No sé res de tu, què te passa? Me penso que deus estar bé. Jo estic molt fomut del ronyó.
Me penso que deus estar en correspondència amb la Maria. Veig que li proposant tornar a casa seva, i comprenc que no sap què fer, me diu que està amb un estat de nervis que no s’aguanta. Convé que li escriguis, que pobra bé se ho mereix.
Convé que quan vinguis per ací, ens veiem, me penso que hi pensaràs.
Els meus respectes a la teva muller, recorts els teus fills i En Font, i tu mana d’aquest que està a les teves ordres i les de Catalunya
