Amic i company:
Avui, 20 de novembre, s’escau el vuitè aniversari d’aquella manifestació popular catalana que ens investí del càrrec de Diputat al Parlament de Catalunya, i en aquesta històrica data –que fou l’afirmació dels sentiments catalanistes i de consagració de les lleis finamentals [sic] de la República, reconeixent el dret a les “regions a regir-se per si mateixes[“], aprofita l’avinentesa per enviar-vos la meva fervorosa salutació.
Tots els catalans i tots els homes de cor participen del dolor que ens ha produït la tràgica fi del nostre President. L’angoixa que aquest fet monstruós dóna, ens obliga a recollir avui espiritualment el patrimoni de la nostra Catalunya, però per això és necessari mantenir la unió de tots els catalans, ja que tots ens sentim obligats a seguir el camí de la concòrdia de manera cordial i germanòvola [sic: germanívola] que vingui a compensar, fins on sigui, les dossorts [sic] que planen damunt de Catalunya.
Tinc la seguretat que en aquesta obra patriòtica i de concòrdia, no hi mancarà el vostre concurs i que cadascú, des de el lloc que li escau, servirà a la Pàtria lleialment.
Units tots, continuarem mareixent [sic] la confiança d’aquells catalans que ens otorgaren [sic] la representació en aquella data, que avui recordem, i pensant solament en Catalunya, serem dignes dels nostres benvolguts i dissortats Lluís Companys i Josep Fàbrega, víctimes cruels de la reacció pel delicte d’haver consagrat la seva vida als ideals de llibertat, al poble i a la Pàtria.
Una estreta abraçada del vostre amic i company.
Signat J. IRLA
20 de novembre del
1940
Tornar a “Correspondència amb Josep Irla”
