St. Girons 25 Març 1945
Senyor Josep IRLA
Cogolin
Estimat amic President i amic:
Tinc en mon poder la vostra volguda del 13, que se ha creuat amb una postal meva, la que vos confirmo.
Seguint les vostres indicacions, he escrit a l’amic Rovira i Virgili, sobre l’assumpte dels nostres morts.
Ja veieu com va l’afer polític, que ningú està content; és llàstima que no poguem fer com els bascs. Jo tinc molta confiança amb la vinguda d’En Pi [1], que s’aclariran moltes coses, i casi depèn de vós, volgut President, que se faci una bona unió entre tots els Catalans.
Perdoneu-me, President, que em fiqui allà ahont no me demaneu, però sóc Català i tot el que jo cregui sigui per el bé de Catalunya, ho tinc que dir.
Segurament En Pi vos explicarà lo que [ha] fet, aun va [sic: a on va?] ja se comprèn de sobres. Lo crec molt interessant per el quer he llegit. A més, a Catalunya és l’home que la majoria hi ha posat la seva confiança; me penso que les vostres informacions hi seran d’acord. Si és aixins, per què no feu un nou Consell? Reformar-lo completament, no ampliant-lo, no, sinó reformant-lo i que pugui[n] entrar-hi els elements joves que hi faltan. Allevores sí que podreu fer la verdadera unió de tots els Catalans, que crec és la missió de tot President: ésser President de tots els catalans, no els d’un partit.
Vos ho dic tal com veig el nostre problema, i com el veuen la massa, que fóra molt interessant que sapiguéssiu el que diu i com pensa.
Ja hu sabeu, volgut amic, sempre a les vostres ordres per [a] una Catalunya lliure.
