El 22 Juliol 1942
En Ventura GASSOL
Pension Alice
Saint-Raphaël
Estimat amic:
Fa tres dies que torno a estar en la pau i tranquilitat d’ací a Mazargues.
El motiu d’escriure’t, és que se m’ha dit que han vingut certs noms aprobats desde Amèrica. Dessitjaria sapiguer si entre ells hi ha els meus cosins. Són:
Joan MARTÍ i VENTURA
Salvador MARTÍ i VENTURA
Josep Lluís DALF i MARTHY
per lo que t’agreiré m’ho contestis lo més aviat possible, perquè jo tinc que tornar a marxar uns 20 dies. M’han receptat les aiguas sulfuroses de Molitg (és a 5 quilòmetres de Prades) i aniré a fer una cura. Si vinguessis telefoneja’m tot seguit.
Te crec enterat del enterrement a Perpinyà del nostre amic[1]. Lo de la Catedral va ésser un acte que difícilment se ens olvidarà. Com varem entrar, l’orga ens toca “La Mort de l’Escolà” al ofertori “L’Emigrant”, quin “Emigrant”. Després “El Virolai” i “Montanyes Regalades”. Vàrem sortir pots pensar de quina manera. Després només ens faltaba el discurs dramàtic d’En Borrell[2] al Cementiri. Se deia que degut aquest enterrament, treient el Cònsul d’allí.
Saludaràs a n’En Font i Terra i tu mana del teu amic que és teu i de Catalunya
[1]Es refereix a Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya, que va morir a Valràs (Llenguadoc), el 7 de juliol de 1942 i que fou enterrat a Perpinyà.
[2]Vicenç Borrell i Gambús, secretari general d’Estat Català
