París 16 setembre 1939.
Estimat amic Creus: Tinc les vostres darreres cartes. Fins la del 9. Per ara jo sóc a París on crec que puc prestar millors serveis a la causa francesa i catalana que, com mai, veig inseparables. Per fi el “boig germànic” ha imposat l’estat de guerra a Europa, situació que crec que haurà de pagar molt cara. Les democràcies han reaccionat molt bé i el poble francès –que simbolitza com sempre la rehabilitació dels homes i dels pobles lliures- comensa a extendre els preludis de la victòria, que mereix i espera.
Suposo que esteu en relació amb Cardona[1] de Perpignan, on hi ha molts dels nostres compatriotes que s’han inscrit com voluntaris per lluitar una vegada més contra els “totalitaris”. Veig que ens han fet del Comitè d’ajuda, i debem entre tots correspondre als sacrificis que els nostres catalans fan per la causa de la llibertat. El meu noi ha demanat per anar a la marina, cosa que em diuen que li tindran resolta un dia d’aquests. Espontàniament la joventut pren posicions per derrotar al nazisme.
No deixeu d’escriure’m. Una forta encaixada.
J. Casanovas
24 rue La Fontaine. París XVI.
________________________________
[1] Daniel Cardona i Civit
