Fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas i Maristany a Perpinyà (9/7/1942)
Joan Casanovas va morir el 7 de juliol de 1942 a Valràs-Platja, fruit d’una malaltia renal que tenia des de feia uns quants anys. Casanovas s’havia hagut de refugiar en aquest petit municipi de Llenguadoc fugint de l’ocupació nazi de París, on s’havia exiliat.
Segons el seu fill, “La nova de la seva mort es va estendre ràpidament per tota la França no ocupada, on hi havia algun nucli de catalans exiliats. Els telegrames de condol no deixaven d’arribar de tot arreu”[1].
El funeral i l’enterrament tingué lloc a Perpinyà. La cerimònia s’inicià a la sortida del domicili de la vídua de Joan Casanovas i el seu fill (10 Boulevard Clemenceau). La comitiva recorregué el centre de Perpinyà fins arribar a la catedral, on, en acabar la cerimònia religiosa, l’organista tocà “L’Emigrant” i “Els Segadors”.
Segons el seu fill, la mort de Joan Casanovas “serví per a organitzar una vertadera manifestació política. Segurament la més important que els exiliats catalans havíem fet a França, fins aquells dies. I per també per deixar constància que tots els qui hi participàrem érem perfectament conscients del que representava. Una manifestació respectuosa, enmig d’un gran silenci, ple d’enyor i d’esperança…”.[2]
Entre les persones conegudes que apareixen a les imatges, cal destacar: Josep Puig Pujades, Pompeu Fabra, Josep Dencàs, Miquel Santaló i el mateix Jaume Creus.
[1] Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1996.
[2] Id
Tornar a “Documents inèdits dels presidents Joan Casanovas i Josep Irla”
