1 de març de 1945
“Ja veu que les coses no poden anar millor i no dubto que està força animat”.
“Gràcies per la salutació però la victòria del 8 de maig de 1945[1] se n’hauria de dir el dia de la Justícia, car Victòria ho hauria sigut també si els boches[2] haguessin guanyat.
La nostra alegria és gran. Ara, que aviat ens deixin tornar a casa. Suposo que a San Francisco[3] s’ocupen de nosaltres. Si no fos així, quina decepció la nostra i quina injustícia”.
8 de setembre de 1945
“Em fa molt content que em digui que va compartir la meva emoció el dia que per la BBC[4] em vaig dirigir als catalans”.
14 de gener de 1947
“Amb una bona abraçada us desitjo el bon any nou que ens tregui de l’impasse anguniós que vivim”.
7 de març de 1948
“Ja estem millor i ho estaríem del tot si les coses es decidissin per poder anar a casa.
Ja veu que, malgrat la garrotada que ha rebut, Franco continua gallejant. Quin tipus asquerós!”
20 de març de 1948
“Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s’alegrarien de veure’ns vells i malmesos”.
[1]Data de la rendició incondicional de l’Alemanya nazi.
[2] Paraula que es refereix als alemanys de forma despectiva.
[3]Es refereix a la Conferència de San Francisco que es va celebrar entre el 15 d’abril i el 26 de juny de 1945 i que va donar lloc al naixement de l’ONU, formada per 46 estats fundacionals.
[4] El mateix Pau Casals ho explicava així: “Uns dies després del concert a l’Albert Hall m’invitaren a tocar a l’estudi de la BBC i a transmetre un missatge als meus compatriotes catalans. Després de l’actuació en apropar-me al micròfon, no podia dir una paraula –el moment era massa emocionant-. Vaig encendre la pipa a veure si em confortava i m’ajudava a recuperar la veu: “El meu pensament està amb vosaltres, volguts compatriotes, amb els exiliats i amb aquells qui viuen a la terra estimada. ..”. (Joia i tristor. Reflexions de Pau Casals tal com les va relatar a Albert E. Kahn).
Tornar a la pàgina “Les 7 cartes de Pau Casals a Jaume Creus”
