El 20 Octubre 1940.
En Josep IRLA
CERET
Honorable President i amic:
L’assassinat del President Companys vos ha portat al alt càrrec de la Presidència de Catalunya. La meva obligació de Català, és posar-me a les vostres ordres per tot el que convingui a la nostra estimada Pàtria. Per això maneu.
Poc vós ho pensàveu arribar en aquest alt lloc….. Els fets desgraciats, ho han volgut aixins i, me penso que els exercireu amb tota la dignitat i honorabilitat que es mareix.
Teniu President, una gran missió a fer: L’UNIÓ DE TOTS ELS CATALANS, el que no va fer el President Companys ho podeu fer-ho vós, és el primer treball que teniu que fer, d’aquí té que sortir tota la prosperitat i tranquilitat de la nostra terra, que ja s’ho mereix.
No fa molt, vàreu ésser encarregat d’una missió molt especial i bona, allevores amb un xic d’anergia podíeu fer aquesta unió, no [es] va fer, feu-la avui. Les consultes d’ahir vos poden facilitar molt la tasca d’avui. Procureu, President, que la nostra terra tingui unes directrius dignes, com tenen els Bascs, que són l’admiració i respecte del món.
Si és que vos fa por el càrrec o la feina a fer, permeteu-me, President, que vos dongui un consell: dimitiu, deixeu que un a[ltre] faci la feina, no sigueu obstacle, no vulgueu sobre vós les [crítiq]ues[1] severes del dia de demà, vulgueu els alogis i l’estim[ació del po]ble [2]. Acosteu-vos al gran Macià, President, preneu patró(?) i [seguiu les] seves patjades que no vos arrepentireu.
Comprenc que la feina és dura i sobre tot en aquest mome[nt,] però teniu la obligació de fer-la o del contrari, repeteixo, retireu-vos.
Amb el major respecte i estima, vos dic: President, a les vostres ordres per Catalunya
