Josep Alert: Estàveu allotjats a la caserna del Carme.
Josep Maria Espinàs: No, allotjats no, jo vaig estar a casa la senyora Maria. La senyora Maria tenia una casa a la Muralla, al 48 o 84, un número així. Una senyora sola, vídua, tenia dues habitacions i dos dels quatre em sembla que érem que vàrem anar a parar a Manresa, dos dels estudiants, vam agafar dues habitacions allà, jo dormia a la mateixa habitació amb un altre, amb un company, i feia tant fred que ens n’anàvem a la cuina a refugiar-nos quan estàvem allà i fèiem vida amb la senyora Maria a la cuina, mentre ella feia dinars i coses no? I el fred era tan notable que sempre recordaré que a la nit, amb el meu company i jo que compartíem dos llits en una habitació, teníem una palangana que omplíem d’alcohol, hi llençàvem un llumí encès, feia una gran flamarada, això durava vint-i cinc segons, el temps just per treure’ns tota la roba militar de sobre, posar-se el pijama i ficar-se dins del llit. O sigui, la meva experiència fredolica de Manresa és considerable.
Vegeu l’entrevista íntegra a Josep Maria Espinàs
