És evident que l’expressió “memòria històrica” –no del tot apropiada però, certament, suggerent- ha fet fortuna. A dia d’avui, la combinació d’aquests dos conceptes resumeix la necessitat de conèixer el passat més recent, un passat que, al nostre país, està estretament vinculat a la Guerra Civil i el franquisme i a l’obsessió d’aquest darrer per esborrar-lo o tergiversar-lo.
La relació entre Història i Memòria ha generat una literatura abundant. Són conceptes molt diferents i independents l’un de l’altre, sotmesos, d’altra banda, a limitacions notables per oferir una visió exhaustiva i alhora entenedora del passat. Tanmateix, tots dos són molt importants per a la construcció del relat històric i poden tenir uns punts de confluència que no hauríem de deixar d’explorar.
Investigar i interpretar els fets històrics contemporanis amb el màxim rigor, utilitzant totes les fonts possibles i amb la metodologia més adient pot anar acompanyat, en alguns casos, del relat de vivències de la gent gran. La veu dels protagonistes, sovint anònims, dels fets que expliquem ajuda, en moltes ocasions, a reconstruir, enriquir i precisar la narració històrica.
Per això en alguns dels treballs aquí reunits podreu veure que al costat de centenars de documents i imatges procedents de diferents arxius, també hi ha els testimonis de persones que ens expliquen els seus records.
Tot plegat es tracta d’una petita aportació a la tasca que s’està fent arreu del país per recuperar i divulgar el nostre passat col·lectiu i lluitar contra l’oblit; una tasca, sens dubte, imprescindible, que compta amb la Història i la Memòria com a eines fonamentals.
Associació Memòria i Història de Manresa
