Notice: Function _load_textdomain_just_in_time was called incorrectly. Translation loading for the pods domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /var/www/vhosts/memoriacat.click/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 6121
La nit frenètica – Josep Maria Planes i Martí
Notice: Undefined variable: shortcode_output in /var/www/vhosts/memoriacat.click/httpdocs/wp-content/plugins/multisite-banner/multisite-banner.php on line 149

La nit frenètica

La placidesa de la nit dels Reis, amb aquella joia pura i assossegada, feta dels millors instints i de les més nobles intencions, ens oferia dissabte un espectacle sedant, més remarcable, sobretot, després de les nits tumultuoses de fi d’any. I ens duia, sobretot, a la memòria, el record viu encara de l’empenta singular amb què Barcelona va acomiadar l’any 1934.

He llegit en els diaris ben informats que la nit de Cap d’Any va desenrotllar-se amb pau i tranquil·litat i amb l’alegria tradicional. Els diaris ben informats, però, solen tenir unes idees molt clares sobre el que passa al Sarre, a la Xina o a l’Aràbia, i una ofuscació particular per a jutjar o tan sols per a explicar el que passa a Barcelona.

Aquesta nit de Cap d’Any fou una cosa estranya. Hi hagué molt poca pau, escassa tranquil·litat i una alegria rara, que ho seria tot menys tradicional. Diríeu que una mena de vent de follia empenyia la multitud que s’havia llançat al carrer a celebrar l’any nou. No recordo cap nit de Barcelona -parlo de les nits no polítiques- amb tanta electricitat a l’atmosfera, amb un ambient tan carregat de nervis i de violència. La gent es divertia, o cercava divertir-se am una fúria i un estrèpit que no tenen res a veure amb l’amable somriure de la Barcelona que coneixem. En una sala de ball, immensa, que s’inaugurava, foren trets més de seixanta embriacs en disposició d’anar al dispensari; una noia fou deixada nua, al mig del saló; quantitat de vidres foren trencats. En un cabaret del centre, la direcció es veié obligada a donar ordre de no despatxar més beguda, fet nou en la història de l’establiment. Rambla avall, i pels bars i restaurants del barri, les sèries de bufetades se succeïren, sense motiu aparent, fins que el sol sigué ben alt. Tots els locals més o menys susceptibles d’oferir una mena o altra de distracció es veieren abarrotats de públic, i hom va batre tots els “rècords” de recaptació.

Per dir-ho d’una manera més clara, posarem que la nit de Cap d’any fou celebrada a Barcelona a l’estil nord-americà. I aquest estil, fet de violència i de brutalitat, no és el nostre.

A què ho atribuirem? Solament els homes superiors, avesats a flairar el misteri de la psicologia de les multituds, podrien respondre. Nosaltres hem de limitar-nos a constatar el fet: Barcelona, en una nit assenyalada, va perdre un xic el cap, contra el seu costum. Es van despendre molts diners, i hom tenia no sé per què, la sensació exacta que darrera aquella pluja d’abundor s’amagaven moltes preocupacions i molt poca alegria autèntica. Tot plegat oferia aquell aire estrany, fet d’angúnia i de tristesa, de l’home que es lliura a una gran disbauxa per oblidar penes fondes. Barcelona, amb el seu estrèpit, volgué eixordar-se, per una nit, ella mateixa.

M’adono que aquest comentari intranscendent se m’està convertint en un tango. I seria una llàstima que aquesta relliscada, deguda únicament a la meva pobra literatura, pogués espatllar o desfocar el tema de l’article, perquè el tema és bo i digne d’anar a parar a unes millors mans.

Aquí el deixo, doncs, per si algun amic el vol recollir i convertir-lo en un article gairebé tan notable com aquells que fa el senyor Gaziel.

 

Buscar a tot memoria.cat