Ho hem dit en alguns mítings, i ho volem repetir ara: Les eleccions d’avui ja són guanyades. I són guanyades perquè plantegen al poble de Catalunya, tant com un problema polític, un problema de dignitat. Però no de dignitat col·lectiva, que aquesta és una cosa elàstica i una mica vaga, sinó un problema de dignitat personal, que afecta individualment a vós, a mi, a tots i a cada un dels catalans, dels catalanistes.
Es tracta de saber si els fills d’aquesta terra poden anar pel carrer amb el cap alt; es tracta de saber si quan pels carrers de les ciutats, de les viles i dels pobles de Catalunya s’enganxen uns cartells en els quals s’invita els ciutadans a donar el seu vot als enemics de la Pàtria, els catalans sabem reaccionar de l’única manera possible en aquests casos. Es tracta de saber si tenim categoria de poble, categoria de nació. Es tracta de saber si la vitalitat catalana, és prou forta per a saber-se imposar als forasters, als que fan de policia indígena i als traïdors que ens han sortit a casa mateix.
Com que jo tinc confiança, tinc fe en els destins i en la grandesa del meu país; és per això que estic convençut que la victòria serà nostra. Aquest triomf magnífic tindrà totes les característiques d’un alçament nacional. Quan a Madrid, a París, a Londres, a tot el món, arribi la notícia que les Esquerres han guanyat arreu de Catalunya, no en dubteu: tot el món dirà que el catalanisme ha triomfat, que el catalanisme és invencible.
