“…és reconfortant de poder treure el cap i respirar l’aire pur d’una assemblea de catalanistes, que per damunt de tot i de tothom posen l’ensenya sagrada del patriotisme. És aquesta sensació de vitalitat, d’optimisme, de fortalesa, de fe en els seus destins de la pàtria, la que he experimentat en presenciar les deliberacions del Primer Congrés Nacional de les Joventuts d’Acció Catalana Republicana.
Aquest aplec de gent jove, que, havent superar l’època del catalanisme idíl·lic, de flors i violes, s’acaren seriosament amb tots els problemes vius de Catalunya, i procuren extreure’n l’essència que ha de servir per fixar sobre bases sòlides els destins i la grandesa de la pàtria, és un exemple a oferir a tots els catalans…
Congressistes de les Joventuts d’Acció Catalana Republicana!: rebeu la salutació emocionada d’un company que, com vosaltres, no té altra ambició que ésser útil al seu país.”
(“La Publicitat”. “El nostre congrés”. 7-6-1936)
