“14 d’abril! Impossible de recollir en aquestes notes tota l’emoció profunda, tota la grandesa d’aquest dia inoblidable. Impossible de reflectir amb justesa l’espectacle meravellós de la ciutat en una jornada històrica de la proclamació de la República Catalana. Davant la magnitud emocional d’aquest moment cívic de la nostra vida, falla la ploma, falla la paraula. Impossible de resumir, de vertebrar una crònica periodística, tot el que han vist els nostres ulls, tot el que ha sentit els nostres cors… La Rambla! Com descriure l’espectacle emocionant d’aquesta Rambla meravellosa? En aquestes hores inoblidables hem sentit en la Rambla com vivia, com bategava, el cor de Catalunya. Entre l’orgia de moviment, de llum i de color, les banderes onejades al vent, com flames vives de llibertat”.
(“Mirador”. “14 d’abril. Dietari d’un ciutadà”. 16-4-31)
“Sembla que els homes responsables no es volen adonar de la transcendència històrica dels moments que estem vivint. L’error començà ja el mateix 14 d’abril de 1931, però aleshores era mig perdonable, perquè la República agafà desprevingut tothom. El que ja no t´excusa és el que ve succeint des del 16 de febrer. Els republicans tenien i tenen el deure de saber què volen. Però no n’hi ha prou amb les bones intencions: cal comptar amb la realitat.”
(“La Publicitat”. “L’error persistent”. 14-7-1936)
