Al·locució pronunciada el 30/3/1938. Versió en català i en castellà
Text d’una al·locució radiada molt emotiva de Lluís Companys feta davant la imminència de l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes. Es tracta d’una crida gairebé desesperada als catalans perquè resisteixin i continuïn lluitant per les llibertats: “Els parlo en nom d’aquesta Catalunya meravellosa, de terra fecunda i magnífica, país de Democràcia en línies històriques pròpies i inesborrables, de personalitat definida, liberal i democràtica; amiga de la pau, de l’art, del treball i de la fraternal i pacífica relació humana. ¡Això és Catalunya! La nostra Catalunya, el nom de la qual ens fa tremolar el cor d’emoció i ens inunda d’encís les fibres més delicades de la nostra ànima…”
[…] “Ara els exèrcits estrangers son a les portes de casa nostra. […] Si les seves plantes trepitgessin el territori català s’estremiria el subsòl de Catalunya i les nostres muntanyes tremolarien de vergonya. El nostre idioma seria perseguit, les nostres Institucions escarnides, la nostra gent sotmesa, els nostres costums befats. […] Catalans! Catalans! A lluitar i a treballar. A resistir, perquè resistir és el triomf. […] La bandera de la República enlaire, flamejant al vent els seus plecs i coberta de glòria davant del món impàvid. I sobre el pit dels catalans i impresa en la seva ànima la senyera de les quatre barres. I tots junts a la resistència obstinada i terrible per a preparar la propera empenta que foragiti els invasors de tot el territori de la República”.
L’al·locució de Lluís Companys acaba amb aquest crit: “No podria viure sense la llibertat!. Visca Catalunya!”
A l’Archivo d’Àvila aquest document es troba classificat amb el títol “Alocución de Companys. Sin fecha”. (Archivo General Militar de Ávila).
