Amb la República, el Carnestoltes recuperà l’embranzida frenada a l’etapa anterior. Això no obstant, un ban de l’alcalde en recordava les limitacions: “Està terminantment prohibit: usar trajos que tendeixin a ridiculitzar institucions i/o autoritats; portar disfresses indecoroses; executar paròdies insultants per a les persones; portar armes”.
La presència del Carnestoltes al carrer era més aviat minsa ja que es feia sobretot en llocs tancats. El ball més conegut de la gent gran era el dels adroguers. Aquest col·lectiu també organitzava dos concursos: el de vestits a quatre pessetes i el de màscares. En el primer hi podia participar qualsevol noia que lluís un vestit fet per ella mateixa que no excedís de les quatre pessetes. Pel que fa al concurs de màscares, el jurat dictaminava la millor a través d’una desfilada dels participants.
Probablement l’acte més tradicional i reeixit del Carnestoltes era el Carnestoltes Infantil. L’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria organitzava un concurs infantil de “trajos” al Teatre Conservatori. Al vespre, es celebrava un super-tango i un ball de gala.
Fotografies
Manresa. Anys 30. Celebració del Carnestoltes infantil. La majoria d’imatges corresponen al “Concurs Infantil de Trajos” que el dimarts de Carnaval de cada any, i organitzat per l’Associació de Dependents del Comerç i la Indústria, se celebrava al Teatre Conservatori.
