Durant la República, el servei funerari era a mans de dues grans empreses: Alcañiz –els descendents de la qual continuen en aquesta activitat- i Duocastella. Aquestes dues empreses, l’any 1931, juntament amb dos negocis funeraris més, els de Pere Cuenca i Miquel Ballbona, van fer construir un cotxe d’estil clàssic per a millorar el servei.
Una ordenança municipal de l’any 1934 regulava les taxes segons les categories dels enterraments. La diferència era molt gran entre la categoria de luxe i la més econòmica i, fins i tot, es feia evident pel nombre de capellans que oficiaven la cerimònia religiosa i acompanyaven el difunt o el nombre de cavalls que tibaven la carrossa funerària. Els contrastos socials, doncs, eren frapants i alimentaven els arguments dels sectors més anticlericals. Aquest va ser un factor més de que les picabaralles entre laïcistes i catòlics –tan habituals durant tot el període de la República- acabessin repercutint també en el servei funerari.
Fotografies
Anys 30. Imatges dels diversos serveis i tipus de vehicles que oferien les funeràries de la ciutat i algunes imatges d’enterraments de 1ª classe.
