Notice: Function _load_textdomain_just_in_time was called incorrectly. Translation loading for the pods domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /var/www/vhosts/memoriacat.click/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 6121
Qui era Antonio Juan Creix? – Les vagues de 1951 a Manresa
Notice: Undefined variable: shortcode_output in /var/www/vhosts/memoriacat.click/httpdocs/wp-content/plugins/multisite-banner/multisite-banner.php on line 149

Qui era Antonio Juan Creix?

Antonio Juan Creix (1914-1985) era fill de pare andalús i de mare catalana. Provinent d’una família d’ideologia ultradretana -el seu pare era militar-, un germà va lluitar amb la División Azul i un altre germà, Vicente, també va ser policia. Antonio Juan va ingressar a la Policia Nacional l’any 1936 i va treballar per al Servei d’Informació i Policia Militar fent tasques de contraespionatge a Barcelona. Va ser detingut el 1938, interrogat i torturat en una txeca. Després de la guerra, va tornar a Barcelona, on va treballar a la Brigada Político-Social sota les ordres de Pedro Polo Borreguero. És en aquest moment, essent agent d’aquesta Brigada que, l’abril de 1951, va ser agregat a la plantilla de Manresa amb motiu de la vaga del tèxtil.

El 1955 va substituir Pedro Polo com a cap de la Brigada. Durant tots aquests anys va portar a terme una dura repressió contra els antifranquistes i són nombroses les persones que han donat testimoni de les terribles tortures que van patir a mans de Creix en els interrogatoris a Comissaria. El 1968 va ser traslladat al País Basc on va sotmetre a tortures salvatges diversos detinguts d’ETA.

El 1974 va ser expedientat sota l’acusació d’apropiació indeguda i abusos en el càrrec. Li van posar una sanció de suspensió de sou i de feina de 3 anys i finalment va ser depurat. Els mateixos que abans havien elogiat la seva tasca repressiva van deixar de donar-li suport quan va ser necessari un rentat d’imatge del règim.

 

Buscar a tot memoria.cat