Aquest treball narra la història dels darrers dies d’Enric Bosch Tomàs, que va morir com a conseqüència de la Guerra Civil, el 1939, quan només tenia 18 anys i, per tant, tota la vida per endavant.
Hem intentat resseguir les darreres passes del seu itinerari vital per reconstruir-lo tan fidelment com ha estat possible. Amb tot, queden encara una bona pila d’incògnites per resoldre. Tant de bo algun dia s’aclareixin del tot.
Enric Bosch va marxar de Manresa poc abans que els franquistes arribessin a la ciutat i va aparèixer mort a Lleida al cap de tres setmanes. Oficialment, consta que està enterrat al Valle de los Caídos, però no és veritat. Allà no saben els morts que hi tenen efectivament, perquè -com expliquem a continuació- el lloc on, de fet, es troben les seves restes és el cementiri de Manresa.
Aquesta és una història cruel, una història injusta, una història que calia explicar. Aquest breu relat és un record, un modest homenatge a una persona que, més enllà del parentiu, l’atzar desafortunat dels seus darrers dies m’ha fet propera. Com m’hauria agradat conèixer-lo, a ell, el meu tiet!
Joaquim Aloy i Bosch
Una història personal. La mort injusta d’un manresà de 18 anys a les acaballes de la Guerra
