Aquest web ofereix un estudi aprofundit sobre Joan Vilar i Costa, un capellà manresà exiliat durant la Guerra Civil que mai no va tornar a Catalunya. Tot i que la seva figura ja havia estat abordada per l’Associació Memòria i Història de Manresa, aquí es presenta una anàlisi crítica de la seva obra, basada en nova documentació arxivística -bona part, inèdita- i materials bibliogràfics especialitzats.
Nascut al barri de les Escodines en una família nombrosa de petits industrials tèxtils, Vilar i Costa va ingressar al noviciat dels jesuïtes amb només quinze anys. La seva ideologia catalanista el va allunyar de la Companyia de Jesús, i es va convertir en sacerdot diocesà. Durant la Guerra Civil, es va posicionar a favor del govern legítim republicà i va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. En aquest context, cal destacar que el present web ofereix una informació inèdita i de gran interès històric: la transcripció digitalitzada de les seves al·locucions radiofòniques quinzenals “El meu gra d’arena”, emeses entre els anys 1937 i 1938, en plena guerra, a iniciativa precisament del mateix Comissariat de Propaganda.
Entre les seves obres destaca especialment Montserrat, glosas a la carta colectiva de los obispos españoles (1938), una refutació contundent a la postura de l’Església espanyola favorable a Franco.
El seu catalanisme i progressisme el van conduir a l’exili, on va treballar com a capellà dels espanyols gràcies a l’ajuda de figures eclesiàstiques franceses com el cardenal Saliège. Des de França, va mantenir un activisme polític constant, escrivint obres com Als catalans (1944) i Lletres catalanes (1946), [Volum 1, Volum 2, Volum 3] per fomentar el catalanisme entre els exiliats.
Amb els anys, desenganyat políticament, es va centrar en l’ajuda als exiliats i treballadors espanyols emigrats durant el franquisme, oferint-los suport espiritual i social. Segons el canonge Martimort, una figura destacada de la reforma del Concili Vaticà II (1962-1965), Vilar Costa, amb les seves publicacions populars sobre l’administració dels sagraments dirigides a exiliats i refugiats, es va avançar en alguns aspectes a mesures que el Concili acabaria aprovant.
Va morir l’any 1962 a Tolosa de Llenguadoc, i el seu funeral es va convertir en un homenatge multitudinari. La seva figura va rebre reconeixement a la premsa catalana, malgrat els anys de separació de la seva terra natal.
Des del 2016, Manresa celebra les “Jornades Joan Vilar Costa” per reivindicar el seu llegat, i el 2020 es va inaugurar una placa commemorativa a la seva casa natal.
El web inclou documents arxivístics inèdits procedents d’institucions com l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca de Montserrat i l’OFPRA, així com la digitalització completa de moltes de les seves obres, fragments destacats i articles, que permeten aprofundir en el coneixement d’aquesta figura cabdal per al catalanisme i l’exili cultural català.
Àngels Rius i Bou
